MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ!!!

MATERIALS CERÀMICS: S'obté de l'argila. Per obtenir els materials ceràmics primer s'ha de modelar pressionant-lo suaument, un cop ja tenim la forma desitjada, s'asseca i, per fer-la més resistent s'escalfa. Tot aquest procés s'anomena cocció. La ceràmica s'utilitza en els materials de construcció com maons, teules, rajoles..., en recipients per cuinar com cassoles, gerres, gots..., en materials de construcció de llarga durada, en elements aïllants de l'electricitat...

CIMENT: S'obté de les roques calcàries, barrejada amb altres elements com argila, sorra, etc. Es fabrica amb molta de les roques, es barreja i cocció. També s'hi aplica material unió en construcció.

FORMIGÓ:  és un material usat en la construcció que resulta de l'emmotllat i enduriment d'una barreja d'àrid (grava i sorra), ciment, aigua, additius i addicions que li donen característiques determinades.

FERRO I ACER: és un element químic de nombre atòmic 26 situat en el grup 8 de la taula periòdica. Aquest metall de transició és el quart element més abundant en l'ecorça terrestre. S'utilitza per construïr i fabricar.

VIDRE: és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització. Al disminuir la temperatura, la densitat i la viscositat d'un líquid augmenten progressivament.S'utilitza per fabricar vidres de les finestres, dels gots, i altres coses de vidre.

ALUMINI:  és l'element químic de símbol AI i nombre atòmic 13.És l'element metàl·lic més abundant en l'escorça terrestre (8,13 % d'abundància). Normalment el podem trobar al supermercat, el paper d'alumini que utilitzem per el menjar.

FUSTA:  és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbustus que es caracteritzen per tenir troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables. La fusta és un material heterogeni, higroscòpic, cel·lular i anisotròpic. La fusta és composta de fibres de cel·lulosa (el 40 el %-50 %) i hemicel·lulosa (el 15 el %-25 %) mantingudes unides per lignina (el 15 el %-30 %). S'utilitza per fabricar cases, mobles...

COURE: és un element químic de nombre atòmic 29, i és un dels metalls més importants. Es tracta d'un metall de transició de coloració rogenca i brillantor metàl·lica que, juntament amb la plata i l'or, forma part de l'anomenat grup 11 de la taula periòdica, caracteritzat perquè són els millors conductors d'electricitat. S'utilitza als cables, les monedes...

CASES DE MATEDEPERA!

Hola a tots i a totes! L'altre dia vam anar a fer una excursioneta per el poble de Matadepera per veure quines roques o materials tenien les cases a les seves parets. Aquí en teniu els resultats de les fotos què vam fer i l'explicació que ens van donar! 

ESQUIST: algunes roques  tenen un color vermellós perque contenen una molt de ferro. Aquesta roca està a la paret exterior de la casa.

PEDRA CALCÀRIA: formada per l'acomulació de closques i fòssils d'èssers vius. Aquí lo que representa aquesta roca també es la paret exterior de la casa que teniu a continuació.

MAONS: Normalment es de lo que estan fetes la majoria de cases. Són de color vermell.No es una roca si no un producte artificial.

GRES: Compost per petits grans de sorra. Esta a la paret exterior de la casa que teniu a continuació. Aquí en teniu algunes de les fotos que vam fer. 

PISSARRA: se separa bé en làmines fines. Té colors variats però el més habitual es el negre. Aquí teniu la foto d'una taulada d'una de les cases de matadepera.



TRAVERTIT: Té colros variats i presenta vetes de diferents tonalitats. Aquí en teniu una imatge.

GRES: Compost per petits grans de sorra. Aquí teniu una foto d'una casa de Matadepera i el carrer on està situada (els carrers de les altres fotos i aquesta representen la foto que hi ha com un carrer i a vegades un cotxe).

MARBRE: Es forma pel metamorfisme de roques calcàries i pot presentar vàrios colors. Aquí teniu una imatge d'una columna formada per marbre.

                                                                

CONGLOMERAT: Format per fragments de roca. Es la pedra que es troba més a Sant Llorenç. Aquí teniu una imatge d'una casa la qual les seves parets estàn cosntruides de conglomerat.

LIPDUB!

Aquí teniu el Lipdub del montcau la mola!! Es molt divertit i per el que es veu van estar tres dies ensajant i gravant, però ha valgut la pena!!!!

TIPUS DE ROQUES!

Aquí teniu la diferència entre: mineral, roca i pedra. 


Roques: Les roques estan formades per grans de minerals units entre si. Si tots els grans són del mateix mineral, diem que és una roca monomineral. Hi ha tres tipus de roques que són els que hem explicat a la notícia anterior: les sedimentàries, les ígnies i les metamòrfiques. 


Mineral: són sòlids formats per la combinació química dels elements que hi ha a l'escorça terrestre. Les roques estan constituïdes per minerals. 

Pedres: és tot el que hi ha a l'escorça terrestre.

Roques!!!

Aquí teniu les fotots i definicions de roques sedentàries, roques ígnies o magmàtiques, de roques metamòrfiques...

ROQUES SEDENTÀRIES: solen presentar una disposició en capes, que reben el nom d'estrats.

Detrítiques

Conglomerat: format per fragments de roca, sobretot còdols, entre els quals pot haver grans de sorra.

 Gres: compost per petits grans de sorra. Quan es rasca, se'n poden despendre alguns.

Argila: constituïda per argila compactada. Pot presentar colors diferents. Quan es mulla fa olor de terra humida.

Calcàries: Reaccionen amb els àcids fent un bombolleig.

Calcària bioclàstica: formada per l'acumulació de closques d'éssers vius. Poden ser fragments grans (fòssils) o molt petits, distingibles únicament amb una lupa.

Tosques calcàries: travertins i estalactites i estalagmites: els travertins són lleugers i porosos. Les estalactites i les estalagmites són llises i compactes.

 

Marga: és molt abundant. Té un aspecte terrós per la barreja d'argiles amb el carbonat de calci. (no tenim foto)

Evaporítiques:

Guix: es ratlla amb l'ungla.

Sal: té gust salat i serveix per evaporar l'humitat i l'aigua.

Orgàniques:

Carbó: originat per l'acomulació de matèria vegetal enterrada en un medi continental. és de color negre. Taca les mans i el paper.

ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES: la mescla de roca fosa i gasos rep el nom de magma. Les roques que es formen quan el magma se solidifica són les roques ígnies, també anomenades magmàtiques.

Plutòniques: solidificades lentament al'interior. Mineralscristal·litzatsi reconeixibles.

Granit: format per quars, felpat i mica, que pot ser blanca (moscovita) o negra (biotita). És la roca més abundant a l'escorça terretstre.

Sienita: composta per feldspat de color rosat i mica negra (biotita). No té quars.

Pegmatita: formada per grans cristalls de quars i feldspat, i cristalls més petits de mica i altres minerals.

 Volcàniques: solidificadesbruscament a l'exterior. Aspecte homogeni, no cristal·lí.

Basalt: color fosc o negre. És pesant i dura. De vegades conté cristalls d'olivina. També pot presentar forats.

Pedra Tosca: colors molt variats. Pesa poc, fins i tot sura a l'aigua. És molt esponjosa, ja que és l'escuma de la lava.

ROQUES METAMÒRFIQUES: el metamorfisme és el conjunt dels canvis estructurals que experimenta una roca sotmesa a altes pressisions i temperatures. El resultat d'aquests canvis és una roca metamòrfica.

Laminars: Se separen en làmines quan es trenquen.

Pissarra: se separa bé en làmines fines. Té colors variats, tot i que el més habitual és el negre. La seva superfície té una lleugera lluïssor per a la presència de cristalls de mica molt menuts.

Esquist: presenta làmines deformades. S'hi aprecia l'abundància de mica perquè brilla. Pot tenir altres minerals, com ara granats, quars, etc.

Gneis: presenta bandes deformades i irregulars. S'hi aprecien cristalls, de mida mitjana o gran, de feldspat.

Cristal.·lines: Es trenquen de manera irregular.

Marbre: es forma pel metamorfisme de roques calcàries. Té colors variats i pot presentar vetes de diferents tonalitats. Quan s'hi aboca un àcid, com ara vinagre o àcid clorhídric, reaccíona fent un bombolleig de CO2.